Vila-real diu SÍ al valencià a les escoles i als instituts

 

Vila-real diu SÍ al valencià a les escoles i als instituts

El 77,60% de les famílies vila-realenques han triat el valencià en la consulta sobre la llengua base.

Les famílies preferixen el valencià pels beneficis que aporta estudiar en el nostre idioma.

La consulta sobre la llengua base se celebrà entre el 25 de febrer i el 4 de març per via telemàtica i ara, amb els resultats a la mà, veiem clarament que Vila-real es declara favorable al valencià. 3.139 famílies vila-realenques, el 77,60% dels vots emesos, han manifestat la voluntat que el valencià continue tenint a les escoles i als instituts una presència destacable com a llengua d’ensenyament.

Les dades obtingudes a Vila-real s’inscriuen dins del panorama general de la comarca de la Plana Baixa, de la província de Castelló i del País Valencià, on el valencià també ha sigut la llengua guanyadora. En concret, els percentatges favorables al valencià són el 75,74% a la Plana Baixa, el 70,50% a la província de Castelló i el  50,53% al País Valencià.

Per què les famílies preferixen el valencià?

Vila-real, ciutat agrària i industrial, sempre ha rebut immigrants atrets per les bones oportunitats laborals. Eixa conjuntura ha propiciat que hui en dia la població escolar siga ben diversa, amb alumnat nadiu «de soca-rel», descendents en tercera o quarta generació d’immigrants del sud peninsular i fills d’immigrants de l’est d’Europa i d’altres continents.

Les famílies, independentment de l’origen i de l’idioma matern, preferixen el valencià per diversos motius, com el prestigi social que ha anat adquirint la llengua d’ençà de la introducció en l’ensenyament en la dècada dels 80, la necessitat de conéixer-la de cara al món laboral i els beneficis que aporta estudiar en el nostre idioma.

Per als pares i mares de Vila-real «de soca-rel» l’ensenyament en valencià representa mantindre’l viu, que els xiquets i xiquetes coneguen bé la llengua dels avantpassats i que la valoren. Per als castellanoparlants, significa que els fills i filles siguen bilingües, que sumen el valencià al castellà que parlen a casa. Finalment, per als estrangers el valencià implica integrar-se en la ciutat que els acull, que puguen participar en la vida social i que gaudisquen de totes les activitats culturals.